La insignificança de ser amics (Fàbrica Futur)

Article escrit per Fàbrica Futur i aparegut originàriament a ffbcn.bcn.cat el 27/5/2014

Un món extremadament connectat com el nostre ens duu inevitablement a una banalització, o amb sort relativització, dels vincles que converteixen les persones en coneguts, amics, íntims o, com diria un adolescent americà: BFF (Best Friends Forever).
Quan vaig viure als Estats Units em vaig adonar clarament que els americans feien un ús més lleuger de la paraula amic. En un moment donat, sorgia una necessitat, i algú que coneixies et deia “jo tinc un amic que et pot donar un cop de mà amb això”. I tu, molt content, acceptaves la invitació gratament sorprès de les ganes que es tenen de connectar amb gent quan vius a Silicon Valley. La sorpresa venia quan t’assabentaves que la persona que t’ha presentat no és tan amic com et pensaves. En realitat, es van conèixer fa unes setmanes en algun acte i es van caure suficientment bé com per intercanviar targetes (cosa gairebé inconscient i automàtica a la Vall).
Per un català, o un europeu, aquest fet té una part de sorprenent. Aquí no és gaire comú connectar amb gent amb qui no ens coneixem molt de forma tan ràpida i, en la meva opinió, això ens fa perdre un munt d’oportunitats. Per això el treball en xarxa és sens dubte un dels eixos de l’èxit de Silicon Valley. Com em va dir un català que vaig conèixer i que ara treballa a Dropbox: “aquí el networking és l’esport nacional”. Per altra banda, tinc clar que això també té un costat negatiu clar: la devaluació de la paraula amic.
Els catalans, o els europeus en general, quan diem que algú és amic nostre donem per suposat que hi tenim una relació d’amistat mínimament construïda amb el temps. I quan algú en fa un ús innecessari i es fa passar per amic d’algú important i llavors ens assabentem que era una exageració ens sembla una bona fantasmada. De fet, en el cas que realment fóssim amics d’algú important, potser fins i tot ho amaguem per no semblar massa agossarats. I això en conjunt, com deia, dona valor a la paraula amic. Aquí ens la prenem una mica més seriosament aquesta paraula, potser per això no hem d’afegir el forever de BFF i en tenim prou amb dir “equest és el meu millor amic” si volem exagerar-ho una mica. De fet, potser si nosaltres ens haguéssim inventat el Facebook no seria “afegir com a amic” sinó “afegir a la xarxa de coneguts”.
Si tornem a Silicon Valley, i en un intent imaginatiu de futur, m’he adonat que moltes empreses tecnològiques tenen com a objectiu parametritzar tots els aspectes de la nostra vida: Moves o Nike Fuel, la nostra energia i moviment; Automatic, l’activitat del nostre cotxe; Nest, la temperatura de la casa nostra; LinkedIn, les nostres interaccions professionals; i, últimament, tinc la teoria que l’aplicació Tinder vol analitzar les reaccions positives o negatives davant les fotos de persones del sexe oposat per acabar amb el descobriment de l’algoritme de l’enamorament sobtat. Potser, penso jo, poden acabar sabent amb cinc minuts d’utilitzar l’aplicació quina és la persona que et convé més segons els teus interessos, siguin els que siguin, però això ja és una altra conversa…
De fet, potser és Facebook qui està trobantl’algoritme de les relacions humanes. Ara comença amb allò de “potser coneixes a” i en un futur ens acaba dient “hauries de conèixer a”. Vés a saber, potser ens acaba dient “deixa de fer-te el fals i no siguis amic de tal que des de Facebook ja sabem que no et cau bé”. Si es coneix una mica l’actitud de l’esperit Silicon Valley potser fins i tot es prenen la llibertat d’acabar esborrant-lo de la teva llista d’amistats. Estic segur que aquesta seria una funcionalitat força polèmica que molta gent criticaria però, en el fons, ens faria un bon favor a molts…
Al final, el que està clar, per sort o per desgràcia, és que amb les nostres relacions, interaccions i tot tipus d’activitat analitzada per superordinadors ens acabarem coneixent millor a nosaltres mateixos. Potser la tecnologia, a part de deixar sense feina els obrers (amb l’automatització de les fàbriques), els editors (amb la digitalització dels llibres), o aviat fins i tot els taxistes o els transportistes (amb la conducció automàtica de cotxes de Google), acaba també deixant sense feina els sociòlegs, que a base d’algoritmes i dades massives es veuen superats per les reflexions i conclusions dels nerds de Silicon Valley.

Vés a saber el que ens espera durant els pròxims anys d’exponencial acceleració tecnològica… Potser la gent tindrà amics íntims que no coneix en persona; o s’enamorarà d’un electrodomèstic molt intel·ligent; o decidirà si se’n va al llit amb algú perquè els ho diu una aplicació. Preparem-nos de valent que això de les relacions personals es complica. Teniu ganes que arribi aquest futur?