La iaia, 1910-2009

Jo vaig néixer el 1985 i la iaia ja tenia 75anys, ja era la iaia aleshores. Sempre ha sigut la iaia per mi i per molts. La eterna iaia, la iaia universal, la iaia catalana, la iaia de tots, la iaia del brindo por que brindo i el brindis sobre Catalunya readaptat, la superiaia, la Ramoneta, la iaia en majúscules. Recordo que fins i tot de petit algun amic meu li deia iaia, Qui no volia tenirla una iaia com la nostra? Amb la seva energia, el seu humor, la seva empenta i els dallonçes que tenia… …fins a l’últim moment.
No n’he tingut una altra, però no n’he conegut ni sentit a parlar de cap amb les seves característiques. En els seus 99 anys va viure coses que esgarrifarien als més valents. Sempre deia, “dels covards no se n’explica res”, i predicava amb l’exemple, no n’hi ha cap dubte. Fins l’últim moment, encara pujava aquella pila d’esglaons cada dia per anar a la seva habitació. Algun matí quan els baixava i s’havia deixat alguna cosa a l’habitació, i recordo que això ho feia no fa gaire, deia — qui no té cap ha de tenir cames– i pujava altra vegada escales amunt agafada als barrots de l’abrana amb força.
La iaia tenia una mescla de caràcter amb tendresa que la feia molt especial. Era tant capaç de treure pit si creia que tenia raó com de plorar quan veia que havia comès un error i demanar perdó.

No sé quin és el secret per arribar als seus 99 amb la vitalitat i lucidesa que tenia… En la meva opinió era aquella mena de nervi que la feia tant característica. Com una mena d’energia que l’empenyia a llevar-se cada matí per cosir a la seva màquina i la torturava si s’estava gaire temps al llit; aquella energia que la feia recollir el meu pa Bimbo quan encara ni m’havia preparat el berenar; Aquella energia que amb 80 anys llargs la va dur a Futurscope i fins i tot va pujar a un simulador, i es va quedar sorpresa per la barra de seguretat que li apretava el bolso inesperadament contra la panxa, fins i tot plovia en aquell simulador, encara rèiem no fa gaire quan ho recordàvem amb ella, era imparable la seva energia… O aquells estius no fa gaire que es banyava a la platja de Blanes amb aquella mena de bici amb flotadors de la Creu Roja, quina il·lusió li va fer aquell descobriment…
Segurament el seu bon humor també va influir en la seva salut. molt sovint disposada a fer una foto divertida i amb un bon somriure sempre preparat.

La seva vida no ha sigut tota de flors i violes ni molt menys, però ha tingut el que molta gent no té, bona salut i una gran familia repleta de gent que l’estimava amb bogeria.
Realment la trobarem molt a faltar la iaia, serà difícilment oblidable la seva presència, les seves paraules i les seves carícies de pell fina i arrugada d’aquelles mans que tant observava ella mateixa com sorpresa pel pas del temps.
Seguirem sent germans, cosins, nebots, tiets però ja no serem mai més nets.

Et trobarem a faltar iaia

JVR
Redactat per a l’últim comiat de la iaia avui, 23-2-2009.


La iaia Ramona, 1910-2009 from Jordi Valls on Vimeo.

PD1: La iaia ens va deixar el 21-2-2009
PD2: Descarrega’t les fotos aquí, (Aquest link només estarà actiu un temps, si ja no ho està envia’m un mail i te les passo)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *