Caos al Camp Nou

És conegut per la gent que em coneix que no sóc un gran seguidor del futbol. Si m’auguren un bon partit o és un derbi potser m’animo, i molts cops, pel simple fet que els meus amics si que són uns grans seguidors d’aquest esport, acabo mirant un partit.

A vegades penso que no m’agrada inconscientment perquè el meu pare va ser futbolista professional i és allò de voler portar una mica la contrària als pares. Tot i que també crec que van influir determinades reflexions d’un savi professor universitari que detestava les passions desenfrenades i perilloses que genera en l’aficionat (d’aquest esport i d’altres expressions de la societat). Tot i que al final, el què sé, és que simplement no em ve de gust ni aficionar’m-hi.

En qualsevol cas, el món del futbol (com moltes altres coses d’aquest planeta) té coses interessants que val la pena observar. Una de les més interessants des d’un punt de vista empresarial (el què a mi m’interessa) és la construcció de marca. Per això, per aquest interès especial en aquesta empresa que anomenem Futbol Club Barcelona (i això ho dic amb respecte i admiració per la seva activitat econòmica i no com a crítica a la mateixa) em vaig animar anar amb els meus amics a la presentació del jugador Zlatan Ibrahimovic.

Per començar ja em va semblar impressionant la mobilització gegant que suposa que aquest jove personatge surti escassos 10 minuts a la gespa a tocar la pilota i dir quatre paraules en català. Tenint en compte això, em va semblar una pena que el Club no dediqués més atenció als aficionats desplaçats i a la seguretat de l’esdeveniment. Penso, i em puc equivocar, que si s’hagués entretingut la gent del camp les 2-3h que es van estar esperant amb alguna cosa més que pantalles potser llavors no haguessin tingut tantes ganes de fer cap animalada quan es va acabar “l’espectacle”. Amb això no vull dir que sigui culpa del club el què va passar, ni molt menys.

Bé, al final, molta estona d’espera, poca estona de jugador i una manada d’animals “fans” d’aquest Club que tant estimen que van saltar al camp a arrancar gespa acabada de plantar i cartells de cartró ploma que no es podien ni endur. Mireu-ho amb els vostre propis ulls que per això ho vaig filmar.

JVR

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *