Some of my thoughts, also, in Medium

I’m giving a deserved opportunity to Medium as blog platform. I explain why HERE.

I might still post the blogs here because who knows what happens with Medium in the future, but I’ll always try to keep the content of this blog.

Here’s my profile

There’s nothing stoping you

There has never been a better moment in history to be whatever you want to be, to become anything you want to become, and most importantly, to learn anything you need to learn be or become it.

Affordable flights to anywhere in the world, access to all kinds of information and knowledge (online courses from the best universities and teachers of the world, unlimited enciclopedia…), nearly free communication to reach anyone and cheaper and cheaper access to productivity tools (PC’s, smartphones…). So, what’s stopping you?


You are stopping yourself. Your fears, your ignorance, your excuses, your lack of motivation, your lack of discipline…

What you might think is stopping you, but it’s NOT: Your friends and family, your educational titles, the world crisis, your president, your economy, your resumé, your iPhone4 or your 5 year old PC, your physical appearance, your brain…

My 3 part proposal:

1. Find the MOTIVATION: Whether by motivational videos, music, philosophy, health or fear to death, etc.

2. LEARN anything/everything: Go to Udemy, Coursera, Khan Academy, TED, or PLEASE, buy books!!!etc.

3. EXECUTE: Build something coding, writing, working remotely, designing, or anything else you dream of building…

I believe so firmly on this that if you try all this links and nothing seems to work with you I offer myself to talk. I can’t assure you I’ll change you but I’ll be happy to try. Tweet me at @vallsjordi

One important thing, no change will happen overnight, but any effort in more or less the right direction will bear fruit. I think this is a pretty good direction. Best wishes.


Leading is, also, giving in

Maybe this is obvious to many managers and other executive positions but I don’t see it everywhere enough to stop me from writing it.

Sometimes, leaders have to accept their teams decisions even if it is just for their team’s member’s motivation. I mean, the best scenario is where everyone brings their opinion and then a constructive conversation about the possibilities takes everyone to common conclusions. But it is not always this easy.

In many situations, leaders (mostly in the case of founders because there’s nobody higher in the hierarchy) think that because it’s his company they can impose the decisions they take, and in fact, they can. But that’s what this article is about. The fact that you can doesn’t mean there are no consequences inside your team.

If you keep taking decisions against your teams opinions on most subjects, it won’t matter if you are right in other areas, or even if you end up being right in some of the ones the team members didn’t agree on, they’ll end up realising that their voice is more important than the challenge of finding another job and they’ll leave.

As I said, maybe this sounds obvious, but I think it happens more often than we realise and all has to do with a low degree of emotional intelligence that makes some leaders forget that human beings need realisation; need to be able to decide certain things (specially if you hired them to do so); need to be able to feel they are listened to even if you would do things a different way.

Leading is not a position, is a voluntary recognition by your team, if you forget this, your life will be a little harder and you’ll never get to keep the same team for much time. And if you actually have a good team, this is a luxury no leader can take in the business world.

Execution is about details

I wrote about execution two years and 4 days ago. In this post

But today I wrote in my Moleskine notebook something that I decided was worth a blog post (also because my blog is dying of emptyness!) The thought was the following:

People keeps underestimating the importance of the key details in execution. Who, deliverately and knowingly, decided what that made it a success. Recognizing that “who” and “what” is the key to achieving repeated success.

Useful things for entrepreneurs – coses útils per emprenedors

I have decided to create a list of interesting things I always refer entrepreneurs to. The idea is to update this list continuously:
He decidit crear una llista de coses interessants a les que sempre faig referència quan parlo amb emprenedors. La idea és actualitzar aquesta llista continuament:

One of my favourites resources, Steve Blank’s tools for entrepreneurs

YCombinator & Stanford teach you How to start a startup

Some of my favourite books and some “must-read”:

Talent is overrated, Geoff Colvin (Amazon)

Abundance, Peter Diamandis (Amazon)

The Tipping Point, Malclom Gladwell (Amazon)

The 22 immutable laws of marketing, Al Ries (Amazon)

The fall of advertising and the rise of PR, Al Ries (Amazon)

Crossing the chasm, Geoffrey A. Moore (Amazon)

Innovation & Entrepreneurship, Peter Drucker (Amazon)

El libro rojo de las marcas, lluís Bassat (Amazon)

On brand, Wally Ollins (Amazon)

Outliers, Malcolm Gladwell (Amazon)

A rulebook for arguments, Anthony Weston (Amazon)

Some books I really like about Apple:

Inside Apple, Adam Lashinsky (Amazon)

Steve Jobs, Walter Isaacson (Amazon)

Talks I love and inspire me

Abundance is our future, Peter Diamandis (

How great leaders inspire action, Simon Sinek (

How schools kill creativity, Ken Robinson (

My own version of motivational video:

I want to be a Dreamer – IMAGINE Creativity Center 2012 from Jordi Valls on Vimeo.

Last update: March 10th

Última actualització: 10 de març


Before DIY Virtual Reality

Google just launched what seems just another playful and innocent app to add more content to its network, in this case, to its Google maps product. But to me, it’s actually a first approach to potential Virtual Reality (VR) user generated content (VR-UGC).

It’s called photo Sphere Camera (Appstore) and it basically allows you to create similiar views to the ones on Google Street View but anywhere you are (since Google can’t photograph the entire world themselves).

There where aleready some interesting 360º photo apps. For instance, Microsoft had one called Photosynth that seems to have been turned in some kind of photo -video-effect. But the cool thing about the Google approach is not only that the app is beautifully (and simply) designed, but it is also very easy to share to an online experience we are all already used to thanks to google streeet view. in fact, it seems that they will allow your “views” to be on Google maps. Maybe one day people will be using your views instead of the ones Google does.

Check out my profile

In my opinion, the most interesting part is how this kind of apps are connecting us to the advent of virtual reality. In the near future, we will not only be able to use Virtual Reality to travel to virtual worlds we’ve never been, we will be able to travel to that moment we were during a trip. Maybe, this “phosotspheres” I jsut created are the first of my “virtual” memories I can inmerse in the future using my Oculus Rift. Hopefully in the future will be in video and with audio.


Barcelona, Spain by Jordi Valls

See you soon on an Oculus Rift reality…


10 maneres d’enamorar-me de tu (Per Fàbrica Futur)

Article escrit per Fàbrica Futur i aparegut originàriament a el 28/6/2014

L’atracció mou el món. I l’atracció no ha canviat gaire al llarg de la història de la humanitat… fins fa un temps. En els últims anys, la manera com ens sentim atrets per les altres persones ha canviat força. I va camí de canviar molt més.
Durant molts segles la primera impressió es basava en la primera trobada en persona, es tenia una conversa o potser tan sols es trobaven pel carrer.
En l’actualitat, la gent té accés a les fotos i al currículum complet de la seva parella. Tinder, per exemple, ofereix una petita galeria de cinc fotos seleccionades i diu si es tenen gustos o amics en comú.
L’atracció basada en qui ets fa segles que existeix. A moltes persones al llarg de la història només se’ls ha permès emparellar-se amb les del seu mateix estament.
La veu transmet una tensió, una energia i un caràcter. La veu transmet coses que poden fer que ens sentim atrets per una persona que encara no hem conegut
En l’actualitat el qui ets es defineix no només pel teu nivell adquisitiu (A Small World), per la teva bellesa (a BeautifulPeople només es pot ingressar si la comunitat et considera suficientment guapo) o pel teu perfil o ideologia (l’aplicació OkCupid et pregunta per les teves preferències respecte als animals de companyia, l’avortament o la immigració).
Tornem a allò físic. Una de les formes històriques d’atracció és l’olor. Una empresa ha creat un aparell per compartir olors per mitjà d’una aplicació, però es basa només en les olors que ells ofereixen. No és estrany pensar que un dia podrem digitalitzar la nostra olor i fer que formi part de la nostra presència a la xarxa.
En el futur, la genètica podrà determinar no només si tenim tendències sociables o tancades, sinó si ens avindríem més amb una persona o amb una altra. Potser arribarem a un punt on les nostres relacions vindran marcades de naixement.
No és estrany pensar que un dia podrem digitalitzar la nostra olor i fer que formi part de la nostra presència a la xarxa
En aquest sentit, un altre avenç científic serà la comprensió completa del funcionament del cervell. Ara ja és possible llegir patrons en les reaccions del cervell. És fàcil imaginar doncs una aplicació que llegeixi les nostres reaccions cerebrals mentre mirem per primera vegada una persona. Aquesta aplicació no només ens dirà què és el que sentim sinó que contactarà amb el seu mòbil per veure si hi ha coincidència en la reacció i poder avisar-nos en el cas que sigui així.
També la veu és important. Una conversa telefònica, per exemple. La veu transmet una tensió, una energia i un caràcter. La veu transmet coses que poden fer que ens sentim atrets per una persona que encara no hem conegut. Potser el futur passa per una conversa de les de tota la vida, però deixant de banda el que més ens pot distreure: l’atracció física.

Quina d’aquestes possibilitats us agrada més?

La insignificança de ser amics (Fàbrica Futur)

Article escrit per Fàbrica Futur i aparegut originàriament a el 27/5/2014

Un món extremadament connectat com el nostre ens duu inevitablement a una banalització, o amb sort relativització, dels vincles que converteixen les persones en coneguts, amics, íntims o, com diria un adolescent americà: BFF (Best Friends Forever).
Quan vaig viure als Estats Units em vaig adonar clarament que els americans feien un ús més lleuger de la paraula amic. En un moment donat, sorgia una necessitat, i algú que coneixies et deia “jo tinc un amic que et pot donar un cop de mà amb això”. I tu, molt content, acceptaves la invitació gratament sorprès de les ganes que es tenen de connectar amb gent quan vius a Silicon Valley. La sorpresa venia quan t’assabentaves que la persona que t’ha presentat no és tan amic com et pensaves. En realitat, es van conèixer fa unes setmanes en algun acte i es van caure suficientment bé com per intercanviar targetes (cosa gairebé inconscient i automàtica a la Vall).
Per un català, o un europeu, aquest fet té una part de sorprenent. Aquí no és gaire comú connectar amb gent amb qui no ens coneixem molt de forma tan ràpida i, en la meva opinió, això ens fa perdre un munt d’oportunitats. Per això el treball en xarxa és sens dubte un dels eixos de l’èxit de Silicon Valley. Com em va dir un català que vaig conèixer i que ara treballa a Dropbox: “aquí el networking és l’esport nacional”. Per altra banda, tinc clar que això també té un costat negatiu clar: la devaluació de la paraula amic.
Els catalans, o els europeus en general, quan diem que algú és amic nostre donem per suposat que hi tenim una relació d’amistat mínimament construïda amb el temps. I quan algú en fa un ús innecessari i es fa passar per amic d’algú important i llavors ens assabentem que era una exageració ens sembla una bona fantasmada. De fet, en el cas que realment fóssim amics d’algú important, potser fins i tot ho amaguem per no semblar massa agossarats. I això en conjunt, com deia, dona valor a la paraula amic. Aquí ens la prenem una mica més seriosament aquesta paraula, potser per això no hem d’afegir el forever de BFF i en tenim prou amb dir “equest és el meu millor amic” si volem exagerar-ho una mica. De fet, potser si nosaltres ens haguéssim inventat el Facebook no seria “afegir com a amic” sinó “afegir a la xarxa de coneguts”.
Si tornem a Silicon Valley, i en un intent imaginatiu de futur, m’he adonat que moltes empreses tecnològiques tenen com a objectiu parametritzar tots els aspectes de la nostra vida: Moves o Nike Fuel, la nostra energia i moviment; Automatic, l’activitat del nostre cotxe; Nest, la temperatura de la casa nostra; LinkedIn, les nostres interaccions professionals; i, últimament, tinc la teoria que l’aplicació Tinder vol analitzar les reaccions positives o negatives davant les fotos de persones del sexe oposat per acabar amb el descobriment de l’algoritme de l’enamorament sobtat. Potser, penso jo, poden acabar sabent amb cinc minuts d’utilitzar l’aplicació quina és la persona que et convé més segons els teus interessos, siguin els que siguin, però això ja és una altra conversa…
De fet, potser és Facebook qui està trobantl’algoritme de les relacions humanes. Ara comença amb allò de “potser coneixes a” i en un futur ens acaba dient “hauries de conèixer a”. Vés a saber, potser ens acaba dient “deixa de fer-te el fals i no siguis amic de tal que des de Facebook ja sabem que no et cau bé”. Si es coneix una mica l’actitud de l’esperit Silicon Valley potser fins i tot es prenen la llibertat d’acabar esborrant-lo de la teva llista d’amistats. Estic segur que aquesta seria una funcionalitat força polèmica que molta gent criticaria però, en el fons, ens faria un bon favor a molts…
Al final, el que està clar, per sort o per desgràcia, és que amb les nostres relacions, interaccions i tot tipus d’activitat analitzada per superordinadors ens acabarem coneixent millor a nosaltres mateixos. Potser la tecnologia, a part de deixar sense feina els obrers (amb l’automatització de les fàbriques), els editors (amb la digitalització dels llibres), o aviat fins i tot els taxistes o els transportistes (amb la conducció automàtica de cotxes de Google), acaba també deixant sense feina els sociòlegs, que a base d’algoritmes i dades massives es veuen superats per les reflexions i conclusions dels nerds de Silicon Valley.

Vés a saber el que ens espera durant els pròxims anys d’exponencial acceleració tecnològica… Potser la gent tindrà amics íntims que no coneix en persona; o s’enamorarà d’un electrodomèstic molt intel·ligent; o decidirà si se’n va al llit amb algú perquè els ho diu una aplicació. Preparem-nos de valent que això de les relacions personals es complica. Teniu ganes que arribi aquest futur?

A look at exponential technologies

The next 25 years are going to be an extraordinary ride. Buckle up! And let’s get started!!!

Learn more about Singularity University at
Learn more about Peter Diamandis at

Apple ha deixat d’innovar?


La gent segueix obsessionada en preguntar-se si l’empresa ja no és tan innovadora com abans
El llegat més important de Steve Jobs no van ser uns productes, va ser una empresa
Tot i l’anunci d’una tecnologia de reconeixement dactilar revolucionària que podria adoptar-se a velocitat rècord gràcies a la popularitat d’Apple, la gent segueix obsessionada en preguntar-se si l’empresa ja no és tan innovadora com abans. Em sembla que l’arbre ens està tapant el bosc.

Si fem una anàlisi de les grans innovacions d’Apple des de la tornada de Steve Jobs, el 1997, podem estar d’acord que les més notables innovacions en quant a producte són l’iPod, l’iPhone i l’iPad. No afegeixo en aquesta llista l’iMac ja que tot i ser molt important, el podem considerar una actualització preciosa dels anteriors ordinadors d’Apple, una mena de declaració d’intencions, no un producte disruptiu.

Una ciència que no és exacta
Des del 1997 (quan Jobs torna a Apple) a la presentació de l’iPad, van passar uns 13 anys. Tres grans productes en 13 anys, toca a uns quatre anys entre innovació i innovació. Per tant, encara que Steve Jobs estigués viu, encara ens quedaria una mica més d’un any per veure una gran innovació. Això, suposant que la innovació fos una ciència exacta. Però no ho és! De fet, el propi Steve Jobs declarava en la presentació del primer iPhone, que Apple havia estat molt afortunada de poder presentar tres productes així en la seva història.

Si que és veritat que hi hagut un silenci massa llarg d’innovacions graduals durant els últims dos anys, però podem adjudicar-ho a l’adaptació que ha patit l’organització per la pèrdua d’una figura tan important com la del seu fundador visionari.

El llegat de l’empresa
No sé si Apple presentarà més productes revolucionaris al futur. Però hauríem de ser una mica més pacients amb el que Apple és capaç de fer. Com molt bé va apuntar algú, el llegat més important de Steve Jobs no van ser uns productes, va ser una empresa. I estic segur que aquesta empresa ens seguirà sorprenent i fent-nos la vida una mica més fàcil i agradable. De fet, estic segur que, el millor encara no ha arribat.

Aquest article va ser escrit per al diari digital VIA EMPRESA i va ser publicat el dia 12 de setembre del 2013