Benvinguts a la era dels tablets

M’he passat els darrers dies reflexionant sobre el què escriuré a continuació, i avui he decidit escriure-ho per la següent raó:
És la primera nit d’un dia normal en els últims 5 anys (o més) en la que no em passo una bona estona davant del meu ordinador abans de posar-me al llit. I la raó per la qual no m’he posat davant l’ordinador a llegir uns quants blogs més, mirar alguns videos o contestar algun mail és perquè ho he fet davant del meu iPad assegut al llit. Després de poc més d’una setmana d’ús intensiu l’iPad em sembla una de les innovacions tecnològiques que he integrat amb més naturalitat a la meva vida. Fins i tot més del què va ser tenir telèfon mòbil.
Molta gent pot creure que desde la pantalla de l’iphone o d’un Nexus One ja es pot fer el què es fa en un iPad i no s’equivoquen, es pot fer. Però això no vol dir que la gent no prefereixi fer-ho en una pantalla el triple de gran. És simplement espectacular encendre la pantalla i arrancar qualsevol app quan el què tens a les mans és tan sols una pantalla. No hi ha cables; ni coses conectades; no hi ha ventiladors ni altes temperatures; no hi ha ratolíns ni trackpads; només hi sou la pantalla i tu.
Tot el sistema en general funciona de forma espectacularment fluida. No hi ha pantalles negres, pantalles congelades o moments de dubte (Com en el Nexus One i altres telèfons d’Android). Simplement funciona.

Una de les coses que costa més d’acceptar a molta gent però, és que el tablet (sigui d’Apple o no) pugui convertir-se en l’eina primària d’accés a internet i de creació de contingut per damunt de l’ordinador. Això, tard o d’hora, passarà (i crec que més d’hora que tard).
Ara mateix escric aquest post al blog desde l’iPad. Tot i que el teclat virtual és genial per escriure qualsevol cosa i escric realment ràpid, si que és veritat que per escriure un text més llarg com aquest he decidit utilitzar el teclat físic compatible. A més el teclat físic em permet tenir l’iPad de forma més vertical i, per tant, és més còmode pel meu coll. Però en qualsevol cas, és totalment factible escriure documents desde l’iPad. i no només això, he estat provant l’eina de presentacions de l’iPad, el Keynote (l’equivalent al Power Point de Windows), i és realment espectacular. Per comprovar-ho, una: us compreu un iPad, dúes: aneu a la web d’Apple i mireu tots els videos de l’iPad. Segurament canviareu la vostra opinió sobre el què es pot fer en una pantalla tàctil sense cap mena de llapis. Només amb el dit.

Ahir justament van presentar l’iPhone4, i amb aquest van presentar iMovie for iPhone. Si en una pantalla com la de l’iPhone es pot editar video (fer composicions en una línia de temps i afegir-hi títols, transicions, música i fotos).Imagineu-vos el què es podrà fer en la pantalla d’un iPad.


De fet, ja des del primer dia de tenir l’iPad a les mans he destacat una aplicació per arquitectes que es diu “Da Vinci” absolutament espectacular. Amb un sol dit, et deixa crear i gestionar arxius de plànols i modificar-los (abans de dir que no serà còmode fes l’esforç de trucar-me per fer un café i t’ho ensenyo). A més es sincronitza amb els arxius del teu ordinador per si vols seguir editant l’arxiu allà o no en tens prou amb la pantalla de 10 polzades. Ja veig els arquitectes a les obres amb tablets. Té sentit o no?

Els ordinadors de sobretaula o portàtils no desapareixerán d’un dia per l’altra, però com ja va explicar Steve Jobs, amb el temps es passaràn a una presència molt menor en les nostres vides.
L’iPad no és perfecte, això ho tinc clar, però el què si que tinc clar és que és el primer tablet de la història en ser un producte autènticament viable des d’una òptica de mercat. Amb una plataforma (l’appstore) gegant per convertir-lo en el què la gent sommii: una revista; un mapa; un gps; una consola; un editor de textos; un editor de video; un finestra als teus contactes del Facebook i la seva darrera activitat; una minicadena; una llibreta per fer esquemes; el catàleg de la teva empresa; etc i el què no som capaços d’imaginar…

Per acabar, destacar una de les característiques que fan, en la meva opinió, més revolucionari l’iPad i que sovint la gent oblida: La simplicitat. Cal recordar que ja fa un temps que els sociòlegs venen parlant de l’analfabetisme digital, i de com les generacions més grans es veuen superades per aquesta facilitat dels joves a fer servir noves tecnologies que no entenen. I parlo de tecnologies que els afecten directament ja que afecten a la majoria del món, com Internet.
El meu pare no és capaç de fer anar un ratolí amb facilitat, com ell, molta gent de més de 50-60 anys. No us podeu imaginar la cara felicitat que em va quedar quan vaig veure els meus pares fent anar l’iPad sense cap mena d’aprenentatge previ. Els vaig explicar quatre coses en dos minuts i bam! ja hi eren. L’autèntica democratització de la tecnologia no és simplement fer-la més barata sinó, sobretot, fer-la més comprensible. Gràcies Apple.
JVR

Escrit des de l’iPad

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *