10 maneres d’enamorar-me de tu (Per Fàbrica Futur)

Article escrit per Fàbrica Futur i aparegut originàriament a ffbcn.bcn.cat el 28/6/2014

L’atracció mou el món. I l’atracció no ha canviat gaire al llarg de la història de la humanitat… fins fa un temps. En els últims anys, la manera com ens sentim atrets per les altres persones ha canviat força. I va camí de canviar molt més.
Durant molts segles la primera impressió es basava en la primera trobada en persona, es tenia una conversa o potser tan sols es trobaven pel carrer.
En l’actualitat, la gent té accés a les fotos i al currículum complet de la seva parella. Tinder, per exemple, ofereix una petita galeria de cinc fotos seleccionades i diu si es tenen gustos o amics en comú.
L’atracció basada en qui ets fa segles que existeix. A moltes persones al llarg de la història només se’ls ha permès emparellar-se amb les del seu mateix estament.
La veu transmet una tensió, una energia i un caràcter. La veu transmet coses que poden fer que ens sentim atrets per una persona que encara no hem conegut
En l’actualitat el qui ets es defineix no només pel teu nivell adquisitiu (A Small World), per la teva bellesa (a BeautifulPeople només es pot ingressar si la comunitat et considera suficientment guapo) o pel teu perfil o ideologia (l’aplicació OkCupid et pregunta per les teves preferències respecte als animals de companyia, l’avortament o la immigració).
Tornem a allò físic. Una de les formes històriques d’atracció és l’olor. Una empresa ha creat un aparell per compartir olors per mitjà d’una aplicació, però es basa només en les olors que ells ofereixen. No és estrany pensar que un dia podrem digitalitzar la nostra olor i fer que formi part de la nostra presència a la xarxa.
En el futur, la genètica podrà determinar no només si tenim tendències sociables o tancades, sinó si ens avindríem més amb una persona o amb una altra. Potser arribarem a un punt on les nostres relacions vindran marcades de naixement.
No és estrany pensar que un dia podrem digitalitzar la nostra olor i fer que formi part de la nostra presència a la xarxa
En aquest sentit, un altre avenç científic serà la comprensió completa del funcionament del cervell. Ara ja és possible llegir patrons en les reaccions del cervell. És fàcil imaginar doncs una aplicació que llegeixi les nostres reaccions cerebrals mentre mirem per primera vegada una persona. Aquesta aplicació no només ens dirà què és el que sentim sinó que contactarà amb el seu mòbil per veure si hi ha coincidència en la reacció i poder avisar-nos en el cas que sigui així.
També la veu és important. Una conversa telefònica, per exemple. La veu transmet una tensió, una energia i un caràcter. La veu transmet coses que poden fer que ens sentim atrets per una persona que encara no hem conegut. Potser el futur passa per una conversa de les de tota la vida, però deixant de banda el que més ens pot distreure: l’atracció física.

Quina d’aquestes possibilitats us agrada més?