Jordi Valls

Many of my friends know I had this crazy idea in 2007 to digitize your own wardrobe to be able to manage your clothes the same way you manage your music on iTunes. Be able to know what you wear the most, what you have worn every day and at concrete events, save different outfits and plan when you are going to wear them or know your friend's opinion on your wardrobe, amongst many other options.

I actually tried to bring the project (named BESTuario) into reality for many months but I guess I wasn't very experienced enough and I didn't really had a clue about how to bring a project into reality. I'm not sure if I know it yet, but I know many more things, that's for sure. I actually learned a lot about executing, looking for the rights people and a lot about how people express their opinion.

Time went on and I begun loosing faith and energy on the idea. I didn't had the resources, the people, the knowledge or the experience, but I have spent all this time knowing it was a GREAT IDEA. but it didn't happened, well, at least I didn't make it happen.

All this time though, I have been always interested in Fashion and always aware of what technology can improve in this industry. I tried most of the iPhone apps (most came in 2009) that allow you to manage your wardrobe or similar things (Cool Guy, Stylish girl, Outfit Dary, ArgWrb, iWardrobe, Pocket closet, Stylebook, Touchcloset, iWore, Closet, Dressapp, and a long etcetera) or websites like "closet bank" or "Polyvore". O r other ideas like "Go try it on" or "Snapette".

Many of the things I have seen seemed interesting but I couldn't imagine any of them going mainstream or solving the big problem. Most of them lacked the usability and design for a non-techie fashionista. In my opinion, they lacked the Apple way to do things. And maybe even more important, they lacked the excitement of managing your wardrobe, the playfulness, and it wasn't easy enough to create your wardrobe. But this has changed in the last 3-4 weeks. I have come across two websites that, in my opinion have a good formula to become a mainstream tool, even they have too improve a lot of things, I think they are on the right path. I am going to analyse why I think this. Excuse me if some of my information isn't up to date enough, I am not involved in any fashion project right know so maybe some things have changed.


Styitics (New York, USA)
This is the first tool to allow you to manage your wardrobe the way I imagined it. I though a lot about what options were the necessary and which one were good but not good enough to be there and distract the users from the most important. I think this website has the most important but they should focus on eliminating the not so important ones. It's not easy, but it will allow user to enjoy the most important ones more.

One great thing with this website that I thought about in my project was to become the Google for clothes.  They have created this tool that allows you to search for your clothes without you having to upload them.

They are still in beta so I guess it is normal they don't have many brands but I like they way users can create their own profile and show their style.

You can see my profile at http://www.stylitics.com/jordivalls


Fantasy Shopper (Exeter, UK)
I just discovered this one I realized what a good idea they had to get people excited about closet management. Imagine the closet you could have if you could buy anything! That is an amazing idea because once you start creating your dream closet you start questioning why your actual closet is so different.

I have to say that I love the execution: gamification at its best. You have your own money and collect a payCheck every certain hours, this way, you don't go crazy on buying. It would loose the realistic part.

I love the destinations to buy, the badges, the statement and the outfit creator makes you feel like you actually own that clothes. In some way it's what "polyvore" could be if they wanted to, they just needed this gamification aspect.

The only thing I'm not sure about is why it isn't as easy to see "Followers" and following" instead of the "people" tag somewhere. I am also really curious to see how they end up integrating the "real shopping" experience in a more noticeable way to allow them become really profitable.

You can see my profile at http://www.fantasyshopper.com/profile/61261360347605


I'm excited to see who finds a the right solution and becomes the facebook/Appstore of Fashion

JVR

Aviat es posará en marxa l'implantació definitiva del nou facebook amb l'anomenat "Timeline". No tinc clar si això serà una cosa bona o dolenta pel futur de Facebook tal i com comentava l'altra dia amb el meu amic Gordon. La veritat és que el fet que la gent tingui aquest nivell de facilitat a veure com t'han anat els últims anys de la teva vida -o tota- basant-se només en els teus posts al Facebook és una mica perillós per la teva imatge pública, i això pot desencadenar alguna sorpresa o l'accés fàcil a parts del teu passat recent que ja no recordaves i que preferies seguir no recordant -però sobretot que els altres no recordessin ;)-.

En qualsevol cas, aquest post és per parlar de la vessant positiva d'aquest nou Facebook. Aniré al fons de la qüestió: La vida és curta. I sovint la gent ho oblidem i perdem la perspectiva de com passa el temps i del poc temps que estarem al planeta terra... Per això, m'agrada molt com el nou Facebook permet que tinguem una idea més en perspectiva del què hem fet els últims anys i per tant treure conclusions i el què hem estat fent i la direcció que seguim ens agrada o la volem canviar.

L'invenció del mirall va canviar segurament la manera com la gent es presentava a sí mateixa perquè per primer cop a la història la gent podia tenir una idea de què veien els altres. En certa manera, Facebook és la seguent revolució en quant a tenir una idea del què els altres pensen de nosaltres -en una escala diferent-. Però encara millor, en la meva opinió, el nou Facebook ens permet coneixer'ns a més a nosaltres mateixos i quina mena de persona som a partir de l'evolució que poguem veure al nou Timeline. Està clar, això només funciona si ets una persona força activa a la xarxa social ja que d'altra manera, el què veus és una imatge dels teus últims anys esviaxada.

En resum, penso que Facebook passarà pròximament a ser no només una eina de connecció social, sinó una eina de memòria personal, un diari personal involuntari. Per aquesta mateixa raó, fins i tot aquella gent a la que no li agrada massa Facebook, els animaria a fer-se una compta -encara que no agreguin a cap amic-, però que la utilitzin per anar emmagatzemant memòries que d'altra manera es perdrien. És a dir, no només fotos, sinó llocs on has estat -amb un post a l'status geolocalitzat-, frases concretes, anotacions i reflexions, moments en els que vas anar a determinat lloc o fins i tot vas llegir determinat llibre -i ho vas postejar-, etc. per després poder-ho consultar fàcilment amb la nova estètica "Timeline". I sinó t'agrada, sempre pots descarregar-te tota la teva informació -opció que et dona Facebook- i tancar la compta.


JVR

This text is both in catalan and English, scroll down to find the english version.

CATALÀ

Aquest és un tema del que fa temps que vull escriure però mai acabo de trobar la manera o les paraules perquè tampoc tinc clar totes les idees que vull expresar. Però com sempre intento, he decidit que el millor que puc fer és escriure-ho i si dic algo que no veig clar, ja ho corretjiré i aprendré :)

Em fascina la idea del visionari, però no crec que un visionari neixi visionari. Crec que a la nostra societat hi podria haver més visionaris si creixéssim (educativa i socialment) d'una altra manera.

Per mi, un visionari comença gairebé sempre sent un somia-truites, un dreamer que dirien alguns ;) Una persona que té una visió és en realitat una persona que té un somni. Però aquest somni en concret és difícil de definir i de fet, anirà evolucionant a mesura que el visionari en qüestió l'intenti convertir en realitat. Per posar un exemple, podriem suposar que Henry Ford s'imaginava una societat del futur on els pocs cotxes que hi havia serien una cosa molt més comú, però no sabía encara com s'ho faria per convertir aquesta visió en realitat. Ell podia explicar a la gent del seu voltant aquesta idea que tenia, però segurament ningú l'acabava de veure clara i ell no entenia perquè. I aquest és potser una de les grans carecterístiques de la visió (i per conseqüència dels visionaris) les visions són subjectives i en la majoria dels casos no hi ha altra manera d'explicar-les que duent-les a terme, perquè la cosa que farà que aquesta visió s'acabi convertint en realitat és la clarividència i convenciment del visionari de que no està equivocat (tot i que sap que pot cometre errors).


De fet, com ja hem dit, la visió podria semblar una idea explicable, però en la meva opinió té molt més de subconscient que de projecte planificable. M'explico. crec que la visió (el somni) depèn directament del "background" o vivències personals del visionari. Així, Steve Jobs era un perfeccionista perquè el seu pare n'era un, i li agradaba molt el disseny perquè en el seu moment es va afeccionar a llegir sobre la Bauhaus, etc. Per tant potser moltes característiques de la visió acabaran agafant forma perquè el visionari en realitat té aquella visió perquè les seves vivències incoscients l'han dut a pensar que allò seria possible d'aquella determinada manera. Per posar un altra exemple podriem suposar que algun arquitecte famós racionalista de l'alemanya dels anys 20 (Mies, Gropius...) va acabar passant a la història perquè les seves vivències personals van ser en un ambient molt auster o de petit li van ensenyar a admirar la simplicitat, etc. El què vull dir, en resum, és que una visió no crec que sigui traspassable si el visionari és un personatge especialment característic o profund i el que té és una visió, no una idea. Les idees si que són traspassables amb més facilitat. EMPRENEDORS DEL MÓN: Us podran copiar les idees, però no la visió, i la visió no és una altra cosa que un conjunt d'idees molt complex que és necessari que acompanyin a la idea principal.

Una altra característica que considero destacable d'un visionari és la CREENÇA en la seva visió. Es tracta d'una cosa personal que creu i sacrificará coses importants per dur-ho a terme. Res a veure amb la "visió" que es proposa des dels departaments de Relacions Publiques d'algunes grans multinacionals nascuts de la lírica onírica d'un poeta d'oficina (Mireu sempre amb molt recel aquella secció de "missió, visió i valors", la majoria d'empreses ho tenen a la web i els seus treballadors no saben ni que existeix). Un visionari potser serà incapaç de verbalitzar amb detalls la seva visió, però tindrà molt clar dins del seu cap quina mena d'aportació vol fer al món. De fet, per mi una de les capacitats que desenvolupa més per força una persona amb una visió és la capacitat de dir que NO per arribar a cumplir la seva visió. Principalment dirà que no a idees externes que qui les dona no són conscients de la visió que té al cap el visionari (encara que pugui estar equivocat, clar). Si ell creu molt en la idea i hi treballa, i la mou, i l'executa, inevitablement toparà amb altra gent i potser alguns compartiran part o la totalitat del què els sembla que entenen de la visió, però el visionari mai comprometrà la seva visió encara que altres li donin idees que a primera vista puguin semblar bones, com que és personal, haurà de dir que no per comprobar amb la seva pròpia pell si la seva visió es pot convertir  en realitat. Un visionari mai comprometrà la seva visió per un altra objectiu que no sigui dur-la a terme, fins i tot si aquest compromís vingués per una oportunitat econòmica, crec que un autèntic visionari s'hi resistiria molt. Això si, tot visionari hauria de ser conscient que pot estar equivocat i pot rectificar, i si acaba veient que tindria sentit modificar la seva visió amb aquesta nova idea, ho hauria de fer.


Per acabar i resumir. La visió neix d'un SOMNI fruit de com la societat ha fet al visionari i aquest la perseguirá amb passió. La meva ESPERANÇA és que la societat accepti i fomenti cada vegada més l'esperit somniador, perquè només si somnies a la vida pots acabar visquent una vida de somni.


Penso que els visionaris acostumen a desenvolupar un tret comú: Pensar de forma diferent



JVR





ENGLISH



This is a subject I've been wanting to write about for a long while now but I never find the words or the way to talk about it because I'm not really sure about what I'm trying to say. But, as I've been trying lately, I've decided to write it and if I see I'm obivously wrong, I'll correct and learn :)

I'm fascinated by the idea of the visionary, but I don't think visionaries are born like that. I think our society could have more visionaries if we grew up different, and I'm talking about our education and socialization.

To me, a visionary always starts being a dreamer ("but I'm not the only one..." ;)) Somebody who has a vision is in fact somebody who has a dream. But this is a dream difficult to define, and it will actually evolve as the visionary works on it to make it a reality. For example, we could guess Henry Ford imagined a future society when cars would be something really common, but he didn't have a clue on how he would make this vision come true. He could even explain to people around him this idea he had but probably nobody really got it and he couldn't understand why. And this is probably one of the main aspects of a vision (and visionaries), visions are subjective and in many cases there's no other way of showing them than making them real and what's really going to make this vision turn into reality is the discernment and conviction from the visionary that he/she is right (even he/she knows he/she can make mistakes).

As we have said, vision could seem an unexplicable concept, but in my opnion it has a lot more to do with the subconscious than with a planned project. Let me explain. I think a vision (a dream) depends a lot on the personal experiences of the visionary. For instance, Steve Jobs was a prefectionist because his father was a prefectionist himself, and he liked design a lot because in an other moment of his life he got really interested on the history of the bauhaus, and so on. That's why, many aspects of a vionary's vision will end up being one way or another because his/her own experiences have made him/her think that's possible in that concrete way. In an other example we could guess that some famous german rationalist architect from the twenties (Mies, Gropius...) ended up making history because his personal experiences were in a very austere envoirenment or grew up being shown how to admire simplicity, etc. What I'm trying to say here is that a vision is never trasnferable if the visionary is a particularly deep or special character not only with an idea, but with a VISION. ideas are transferable quite easily. ENTREPRENEURS OF THE WORLD: Your ideas could be copied but not your vision, and a vision is nothing more than a long list of ideas that complement the main idea.

Another characteristic I consider notable from a visionary is the strong way he/she BELIEVES in his/her vision. It's something personal that he/she believes and is going to sacrifice important things to make it real. Nothing in common with the "vision" written by some PR poet with a tie behind a desk in some office from the tenth floor where some large corporations are based (Always read with certain distrust that section on some companies' webpages that says "Vision, mision and values", most of that companies have that on their sites but their own employess don't even know it exists). A visionary may be uncapable of verbalizing with details his/her vision, but he/she will clearly see in his/her head how is going to change the world. In fact, in my opinion, one of the most developed skills a visionary has is the hability to say NO in order to achieve his/her vision. Mainly it will say no to external ideas that are said by people who aren't really aware of the vision he/she has in mind (even he/she could be wrong, of course). If he/she believes in the idea and works on it, shows it around and executes it, other people will eventually have the opportunity to give their opinion on what they think they understand the vision is about, but, since this is something personal, the visionary will most of the times feel the necessity to not accept these ideas in order to check in his own way if he/she was right. A visionary will never compromise his/her vision even if this compromise was in the form of an economic opportunitty, I believe an authentic visionary will resist a lot to this temptation. That being said, any visionary should be aware that he/she can be wrong, and therefore, can rectify, and accept new ideas if he/she ends up thinking they make sense.

To end and sum all up. The Vision is born from a Dream of how society has made the visionary and he/she will persue it with passion. My HOPE is for our society to accept and encourage more and more everyday the Dreamer attitude, because only if you dream in your life you can end up having a dream life.


I think visionaries usually develope a common feature: They think different



JVR

Estoy y estaré siempre en deuda con YUZZ y la Fundación Banesto por la fantástica oportunidad que fué el programa YUZZ y el increible viaje a San Francisco/Silicon Valley.

Si tengo que destacar algunas cosas, supongo que serian las siguientes::

• El fantástico ambiente y abierta mentalidad de San Francisco y las ganas de cambiar el mundo en los entornos más emprendedores (RocketSpace, Google, Stanford...)
• Google en sí mismo me pareció un espacio de trabajo radicalmente diferente a cualquier cosa que hubiera podido ver hasta la fecha. Me dió mucho que pensar...
• En serio, nos trataron tan bien desde la Fundación Banesto que me dan ganas de agradecersélo una y otra vez.
• El cambio mental en algunos temas que ví en mi mismo y en otros participantes respecto a las possibilidades que este mundo nos ofrece. Volvimos todos sabiendo que podemos cambiar el mundo. Y sé que muchos lo haremos ;)
• Que los americanos son muy buenos, pero la grandeza de Silicon valley es que los que quieren cambiar el mundo están todos ahí! Tenemos que crear puntos de encuentro porque tengo demostrado que muy cerca de nosotros hay mucha gente con ideas pero no saben por donde empezar, en cambio, después de un evento con más emprendedores o comentarios por las redes sociales se dan cuenta de sus propias posibilidades. Yo intento poner mi granito de arena organizando con otra gente el NetDay Barcelona!
• Ahí está el dinero, pero el dinero va dónde haya emprendedores. Tenemos que empezar a fomentar la ACTITUD emprendedora.

Hoy justo he reencontrado el fantástico vídeo que hizo Jorge Vidal y me hecho recordar todas las fantásticas cosas que vimos en tan pocos dias... Muchas gracias Jorge!!!



JVR

El 19 de juny del 2010 vaig asistir al meu acte de graduació. Va ser un moment que recordaré la resta de la meva vida, i espero que les paraules que hi pronuncio siguin coherents amb el què m'espera viure...





Avui m'he decidit a pujar el video al Youtube i per això també faig aquest post. Fa poc més d'un any del dia en qüestió...


JVR
www.valls.me

JVR
www.valls.me

Article a la revista de comunicació Yorokobu (http://www.yorokobu.es/) que té una web molt recomanable. La veritat és que aquesta publicació em fa especial il·lusió perquè personalment adimro molt la feina que fan a Yorokobu.


I la notícia del dia! Han dedicat un espai a YUZZ a un dels diaris econòmics més importants de l'estat i a mi m'han fet servir d'exemple a l'article! La meva primera aparició (i espero que no última) a l'Expansión!!!

Aquest cap de setmana vaig anar a veure "The Social Network" amb uns quants amics que sabia que també els agradaria. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé i la pel·licula em va fer dormir poc aquella nit...
Amb l'excitació del moment vaig fer una reinterpretació personalitzada del póster de la pel·licula.

Gràcies a la Mireia, el Sergi, la Irene, el Gordon, el Tolo al Xavi, la Gemma, l'Alba i al Marc González per venir. M'ho vaig passar molt bé! Tot i el robust encostipat que duia al damunt...
JVR